UNITAT 1 - LES ACTIVITATS
ECONÒMIQUES
ÍNDEX
Necessitats humanes i béns econòmics
1.1. L’economia
1.2. Els béns econòmics
1.3. La producció de béns al llarg de la història
Els factors de producció i els sectors econòmics
2.1. Els factors de producció
2.2 Els sectors econòmics
Els agents econòmics i el món laboral
3.1. Els agents econòmics
3.2. El món laboral
3.3 El problema de l’atur
3.4. El sector públic
Sistemes econòmics
4.1. L’economia de mercat
4.2. L’economia centralitzada
4.3. El sistema mixt
Indicadors econòmics i socials
5.1. Els indicadors econòmics
5.2. Els indicadors socials
1. NECESSITATS HUMANES I BÉNS ECONÒMICS
1.1. L’ECONOMIA
L’economia és la ciència que analitza les activitats que fan les persones per tal de satisfer les seves necessitats. Es una ciencia social que estudia com els éssers humans, que intercanvien béns i serveis.
1.2. Els béns econòmics
Hi han diferents maneres d'anomenar els béns econòmics (que són necessitats que necessitem avui en dia), és a dir que tenen un preu. Els tipus de ben són:
- Producció: Serveixen per tal d’obtenir treballs requerits. I consisteix a combinar diversos factors.
- Distribució: Serveixen per fer arribar els valors als seus consumidors.
- Consum: És la última etapa que fan servir els serveis, que es per consumir el treball.
1.3 La producció de béns al llarg de la història
Al paleolític per poder viure, es basaven en caça, pescar i recolectar fruits. Les eines que utilitzaven eren fabricats per ells mateixos de pedra, ossos, de fusta i preces que caçaven.
Quan va començar el neolític, es van ampliar els recursos per alimentar se per l’agricultura i la ramaderia, per poder seguir treballant van tindre que construir eines per a formular més treball. Gràcies a aquestes eines es van tenir quantitats de productes superiors.
A la industrialització va destacar l’ús de noves fonts d’energia i de màquines que permitien que treballesen més ràpidament, degut a això van canviar la producció i l’organització del treball.
2. Els factors de producció i els sectors:
2.1. Els factors de producció:
Per produir béns i serveis són necessaris els factors de producció, que son:
-Recursos naturals:
Hi ha dos tipus de recursos naturals: renovables i no renovables.
-El treball:
És un dels motors fonamentals de l'economia, ja que és impossible la producció de béns sense el treball humà.
La majoria de població ocupada treballa en empreses o per sector públic, també hi han autònoms…
-El capital:
És un factor de producció que està construït, bàsicament pels immobles.
Hi han diferents tipus de capitals:
-El capital físic:
Fa referència a tots els elements materials, com els edificis, la maquinària….
-El capital humà:
Consisteix en la qualificació, els coneixements, la formació i l'experiència dels treballadors que intervenen en el procés productiu.
-El capital financer:
Són els diners dels que es disposa per adquirir capital físic.
2.2 Els sectors econòmics:
La població activa es distribueix en 3 grans sectors econòmics:
-Sector primari:
Inclou totes les activitats econòmiques relacionades amb l'extracció de béns i recursos del medi físic: d'agricultura, ramaderia, explotació forestal, pesca i mineria.
-Sector secundari:
Fa referència a les activitats econòmiques.
El sector secundari compren la indústria, l'artesania, la producció d'energia….
-Sector terciari:
Abarca totes les activitats econòmiques relacionades amb els serveis, com: els transports, les comunicacions, les finances, el turisme, l'hostaleria, la sanitat, l'ensenyament, l'administració pública….
3. Els agents econòmics i el món laboral
3.1. Els agents econòmics
Els agents son activitats econòmiques que utilitzem per la producció, la distribució i el consum. Hi han tres tipus d’agents:
Les famílies: El seu consum pot estar format per una o més persones. Que el que fan es que junten els seus béns per comprar més serveis i béns.
Les empreses: Estan formades per agents de producció i distribució. Poden ser privats o publics. De privades hi ha dos tipus:
L’empresa individual: El propietari de l’empresa es una sola persona.
L’empresa col·lectiva: Els propietaris són un grup de socis.
L’Estat. El sector públic: Les empreses que depenen d’aquests estats. Generalment aquest tipus de empreses es dediquen a serveis bàsics o a sectors com l’energia i les comunicacions.
3.2. El món laboral
La població activa és la que treballa i exerceix una activitat mainada, els joves en edat laboral que estudien, les mestresses de casa, els jubilats.
La població no activa són els que no deuen a terme un treball o no estan en condicions de fer-ho en un moment determinat: per motius de salut, de edad, dels estudis…
El mercat laboral està constituït per l'oferta i la demanda de treball. La demanda de treball prové basicament de les empreses que necesiten mà d’obra per dur a terme les seves activitats.
3.3 El problema de l’atur
Un dels problemes econòmics i socials més importants en tots els països la pèrdua de feina o no trovarne. Aixo afecta principalment als joves (per que no tenen experiencia), a les dones i persones més grans.
3.4. El sector públic
Les funcions dels sector públic:
Estableix la normativa tant com la privada com la pública.
Presta serveis públics, generen molts llocs de treball.
Promou les activitats amb construcció d’infraestructures i equipaments.
Atorga subvencions i crèdits serveixen per al sector privat.
El consumidor de una gran quantitat produida per un sector privat.
4. Sistemes econòmics:
Anomenem sistema econòmic el conjunt de mecanismes que controlen la produció dels béns i els serveis que satisfan les necessitats bàsiques d’una societat.
En el món contemporani s’han definit dos grans models econòmics: el capitalista i el socialista.
4.1 L’economia de mercat:
El sistema capitalista: Es, amb variacions, el sistema més estès actualment.
Presenta les següents característiques:
-Propietat privada dels mitjans de producció.
-L’estat té una intervenció nul·la o molt limitada en els afers econòmics.
-Protagonisme del lliure mercat.
-L’obtenció del màxim benefici és l’objectiu bàsic de tota activitat econòmica.
4.2 L’economia centralitzada:
El model socialista va ser un sistema molt estès a partir del final de la Segona Guerra Mundial.
Avui en dia aquest model està en crisi i molts països socialistes han fet transició cap a una economia de mercat.
-L’estat és el propietari de tots els mitjans de producció.
-La propietat privada és molt reduïda o està completament abolida
-L’estat dirigeix i planifica totes les activitats econòmiques decideix què es produeix i en quina quantitat.
4.3 El sistema mixt
Val a dir que, malgrat que el sistema capitalista és el majoritari, aquest model canvia entre uns països i uns altres en funció del nivell d'intervenció de l’Estat en l’economia.
5. Indicadors econòmics i socials:
5.1 Els indicadors econòmics:
Faciliten informació sobre la situació actual i les perspectives de futur de l’economia d’un país. Els més importants són:
-Producte interior brut: Que correspon al valor de béns i serveis produïts durant un any en un pais.
-Producte nacional brut: Que correspon al valor de béns i serveis produïts per un país, del qual s’ha restat la part generada pels estrangers presents al país.
-Index de preus del consum: Amb aquest indicador es valoren els preus d’un conjunt de productes per saber com evoluciona el cost de la vida.
-Inflació: És l’augment dels preus dels productes.
-Dèficit públic: És l’excés de ladespesa d’un Estat per damunt dels ingressos.
-Deute públic: És el conjunt de deutes que l’Estat manté amb particulars o altres estats.
5.2 Els indicadors socials:
Es tracta d’una sèrie de dades que ens permeten mesurar aquells aspectes que tenen una indècencia directa sobre la població, que reflecteixen situacions reals de riquesa pobresa d’un país.
